Entre els productes alimentaris i els plats típics escollits com a protagonistes per a les celebracions festives en podem recordar alguns, com ara:
El lard d'Arnad (cansalada) conservat amb herbes aromàtiques i espècies, en recipients de fusta de castanyer anomenats doil.
El prosciutto crudo di Bosses (jambon di Bosses), un producte amb denominació d'origen protegida.
La nata muntada, anomenada en patois fiocca i particularment típica de la Valgrisenche.
El jambon alla brace (pernil fumat) di Saint-Oyen (llonzes gruixudes de pernil cuit a la brasa) que es menja acompanyat de fesols o polenta.
El pa negre (pane nero o pan nèr), elaborat als antics forns dels pobles, estructures de propietat pública i que utilitzaven les famílies per torns, per coure una o dues vegades l'any el pa que necessitarien anualment.
La seupa vapelenentse (zuppa di Valpelline), plat típic de la cuina "pobra" de muntanya on s'utilitzava el pa dur barrejat amb la fontina, el brou de verdures, la mantega fosa i la canyella.
El vins, blancs o negres, que són els protagonistes de la festa en les seves zones de producció. Des del 1985 la Denominació d'Origen Controlada "Valle d'Aosta-Vallée d'Aoste" ha estat reconeguda per la producció que es fa a determinades zones de la Vall i per diversos vins específics, orginaris de vegades de ceps autòctons que es creien desapareguts.
La cervesa que s'elaborava en el passat a la fàbrica "Birra Aosta", per l'oriund de Gressoney Anton Zimmermann, i que actualment és produïda en una important fàbrica de la regió, i que és objecte de consum i festa, especialment a la Vall del Lys.
El civet, és a dir, la manera de cuinar la carn, que es cou després d'haver-la deixat macerar amb un bon vi negre durants uns dies, i amb diverses espècies.
Il teteun da Gignod, embotit preparat amb les mamelles de les vaqes.
El raïm, protagonista de les festes a la fi de la verema.
Les pomes i els seus derivats (sidra, melmelada, salsa, vinagre...)
Les castanyes i tots els productes que se'n fan, com la tradicional menestra, la pelò. Les festes de les castanyes són l'oportunitat per al bricoleur (caldarrostai), el castanyer, per mostrar-nos la seva habilitat per coure les castanyes sense cremar-les, tot conservant el seu gust i la seva suavitat. Una manera d'aconseguir-ho és utilitzant com combustible per al foc le frappe, que són els sarments dels ceps podats a la primavera i deixats assecar tot l'any. Aquestes branques fan una flama molt forta, que fa obrir les castanyes, i formen tot seguit una brasa damunt la qual es pot posar la pila (paella foradada) per acabar de torrar-les.