Des de fa cent anys, s'ha començat a traduir aquesta llengua, especialment gràcies a l'obra de l'abat Jean-Baptiste Cerlogne (1826-1910) amb obres pioneres com la Petite grammaire du dialecte valdôtain (1893), el monumental Dictionnaire du dialecte valdôtain (1908) i Le patois valdôtain-son origine littéraire et sa graphie (1909); Cerlogne ha estat també un dels més grans autors literaris "patoisants" (Merenda a Tzesalet!, La Bataille di vatse à Vertosan de 1858) juntament amb la poetessa Eugénie Martinet (1896-1983).

El primer esborrany d'una obra teatral escrit en patois, l'any 1933, és, però, el text de Le femalle a lavé bouiya (Donne al lavatoio), de l'Abbé Henry, publicat al diari Messager Valdôtan. La possibilitat de disposar de textos escrits ha donat un nou impuls a l'activitat teatral valdostana, realitzada per un gran nombre de companyies, una activitat difosa per molts pobles de la vall central i de les laterals, que escenifiquen textos sovint originals: autors importants són René Willien, Pierre Vietti i Raymond Vautherin.
Una manera de conèixer i veure el treball de totes les companyies que hi ha a la Vall és durant els actes de "Le printemps théâtral", una manifestació teatral que se celebra a Aosta durant diverses nits. Una menció especial mereix la companyia més antiga de la Vall "Lo Charaban", fundada el 1958, i que anualment estrena tres obres generalment originals; les obres es representen durant tota una setmana, però trobar entrades és molt difícil: l'assistència als espectacles d'aquesta companyia han esdevingut una cita obligada per a tots els valdostans, i s'organitzen grans cues per adquirir les entrades, ja la nit abans de les representacions.
Una manifestació vinculada també amb el patois és el "Concours Cerlogne", amb la qual les escoles presenten els treballs realitzats durant el curs utilitzan el francoprovençal, sobre un tema proposat a totes en comú.
El panorama linguístic de la Vall es completa amb el Walser, una llengua emparentada amb l'alemany, i que es parla a una part de la vall de Gressoney. El Walser té una discreta activitat cultural, que no arriba, però, a la intensitat del patois, donat l'escàs nombre de persones que el parlen. Organismes que s'ocupen dels dialectes valdostans són el BREL (Bureau Régional pour l'ethnologie et la linguistique), el Centre d'études franco-provençales di Saint-Nicolas, del qual és un annex el Musée Cerlogne, i  el Centro Culturale Walser di Gressoney-Saint-Jean.